El vent del Nord era molt presumit i sempre gallejava enfront del Sol de ser molt fort:
- Puc derrocar arbres, fer volar cases per l'aire i alçar tractors com si fore brins de palla. Ningú pot aguantar la meua força. tots han de doblegar-se quan bufe amb força.
- Això és ser fort? La realitat és que hi ha moltes altres maneres de ser fort. T'ho demostraré. Veus a eixe home que s'acosta pel camí? Fem una senzilla prova. El que aconseguisca dels dos llevar-li la capa que porta, serà el més fort.
- Que senzill, és bufar i fer ampolles! - va dir el vent del Nord.
- Et cedisc el lloc, pots començar tu a provar la teua força.
El Sol, es va amagar darrere d'un núvol i el vent del Nord va començar a bufar. Va bufar al voltant del viatger que va començar a tindre problemes per a caminar ja que el vent l'espentava i alçava la seua capa per l'aire. El vent va continuar bufant i l'home va agarrar el seu barret perquè no isquera disparat. Va haver-hi un moment que la capa va voletejar per damunt de l'home i semblava que anava a eixir-se-li dels braços, però aquell home, va deixar de subjectar el seu gorro i es va ajustar bé la capa.A pesar del fort vent, va continuar el seu camí encorbat per a fer front a la força del vent. Quant més bufava el vent del Nord, més s'ajustava l'home la capa. I, després de molts intents, el vent del Nord va desistir i li va cedir el torn al Sol.
- Serà ràpid, vols veure-ho? - va dir el Sol confiat, i aleshores va eixir de darrere del núvol i va començar a brillar fort en el cel.
L'home, es va adreçar i en uns segons, va començar a sentir molt calor, el Sol semblava estar just damunt d'ell donant-li calor i, en uns minuts no va suportar més la sufocació i es va desprendre de la capa per a no suar tant.
El vent del Nord, va marxar esbufegant enfadat, i el Sol, feliç, va continuar brillant en el cel.
FI
(Faula d'ESOPO)
