Quan era xiqueta no tenia totes les comoditats que hui en dia tenim.
El dia de Nadal ella i la seua germana Teresa havien d'acompanyar els seus pares a felicitar els tios, iaios i cosins, aleshores, arreplegava unes bones estrenes perquè el dia dels Reis Mags el regal (que no regals) que li portaven, la majoria de vegades, l'havia de compartir amb la seua germana.
Va anar passant el temps i a la fi va tenir fills. Eixa època va ser en la que més feliç era la tia Maria. Els seus dos fills menuts eren la seua alegria i començava a apreciar els Nadals. Tota la família es reunia a ca la iaia, dinar, dolços, jocs, i per descomptat els regals als xiquets.
Però la felicitat sempla ser un ésser molt esvarós i va faltar son pare i després sa mare, els xiquets ja no eren menuts i es buscaven la vida.
"Dinar de Nadal?, mare jo ja tinc plans, se n'anem a esquiar". Deien
"La nit de Nadal?, ja hem quedat".
Així que cada Nadal suposava una batalla per intentar juntar a tota la família. I entre els que no estan i els que no volen estar, feien que la tia Maria no volguera que arribara el Nadal.
Però aquestos Nadals han estat una mica diferents. Al principi tot el món estava ocupat o ja tenia plans, així que la tia Maria no havia comprat res. "Diners que m'estalvie", va pensar.
I la nit de Nadal estaven el seu marit i ella sentats a la vora de la llar veient la tele quan van sentir una nadala a la porta del carrer i seguidament el timbre.
- Qui deu ser?- digué el marit
- No ho sé - digué la tia Maria mentre s'alçava a obrir.
En obrir la porta no va poder parar de plorar, allí estaven els seus fills i les seues nores, també hi estaven els germans, la seua germana i el cunyat i cunyades. Estaven tots i anaven carregats de menjar i dolços.
Aquestos Nadals no els oblidarà la tia Maria mentre visca.
BON NADAL A TOTS
